ENFCO acaba de publicar el seu Whistleblowing Framework 2026 , un document de més de 100 pàgines que analitza cap on evolucionen els sistemes de whistleblowing a Europa.
Després de llegir-lo, em quedo amb quatre idees especialment interessants.
1. L’absència de denúncies no vol dir l’absència de riscos.
L’informe introdueix un concepte molt interessant: Silence Mapping .
No n’hi ha prou de comptar quantes denúncies rep una organització. Cal analitzar on no s’està denunciant i creuar aquesta informació amb indicadors com ara les enquestes de clima laboral o els nivells de confiança.
Si una àrea d’alt risc fa anys que no té una sola comunicació, potser el problema no és que tot funcioni bé. Potser simplement ningú no s’atreveix a parlar.
2. Un canal de denúncies és molt més que una bústia.
ENFCO considera com a referència l’ús de plataformes SaaS externes, accessibles des de la web pública, amb possibilitat de seguiment anònim mitjançant un identificador de cas i dissenyades per garantir independència, confidencialitat i traçabilitat.
La diferència entre complir la llei i generar confiança sol ser precisament aquí.
El canal extern SaaS és el “gold standard” El document és explícit: el canal ha de ser accessible des del web públic de l’empresa (no només des de la intranet), permetre el seguiment anònim per ID de cas, i estar gestionat per un proveïdor extern. No és una safata d’entrada de correu. És un sistema.
3. El canal no ha de viure aïllat.
Una de les recomanacions més clares del document afirma que el whistleblowing s’ha d’integrar dins del sistema global de compliance i seguir un cicle continu de:
Prevenir → Detectar → Investigar → Corregir.
El canal és el punt d’entrada d’informació, però el valor veritable apareix quan aquesta informació alimenta la gestió de riscos, els controls interns, les investigacions, les polítiques, la formació i la millora contínua.
4. L’abast del canal continua creixent.
El document destaca que els sistemes de whistleblowing ja comencen a tenir un paper rellevant en marcs reguladors com l’ EU AI Act , CSRD i ESG.
Tot apunta que el canal de denúncies deixarà de ser una obligació aïllada per convertir-se en un dels pilars sobre els quals es construirà el compliance dels propers anys.
En definitiva, el missatge de l’informe és clar:
El canal de denúncies ja no és només un “check” normatiu de compliment obligatori. És un dels principals sistemes d’alerta primerenca d’una organització i una eina clau per reforçar-ne la resiliència.
Molt recomanable la lectura per a qualsevol professional de compliance.
📄 The ENFCO Whistleblowing Framework – June 2026
