Quantes hores necessitarà d’aquí a cinc anys una feina de compliance que avui en requereix 40?
Si la resposta és 20, 10 o fins i tot 5, el repte de moltes consultores no serà la intel·ligència artificial. Serà el model de negoci.
Fa temps que debatem si la IA substituirà advocats, consultors i professionals de compliance. És la pregunta equivocada. La rellevant és quina part de la feina seguirà tenint valor i quant estarà disposat a pagar el client per ella. El coneixement ja no és escàs
Durant dècades bona part del valor de la consultoria legal i de compliance ha estat en el coneixement: conèixer la normativa i saber interpretar-la, disposar de metodologies i models, identificar obligacions, dissenyar controls o redactar una política. Aquest coneixement era car d’adquirir i, sobretot, escàs. Per això es pagava bé.
La IA està canviant aquesta equació. Avui un professional pot analitzar una norma, comparar requisits, preparar el primer esborrany d’una política, estructurar una matriu de riscos o revisar documentació en una fracció del temps que necessitava fa pocs anys.
El coneixement continua sent important. El que s’està comodititzant és accedir-hi. I un negoci que ven hores de coneixement ho notarà. El client ja no vol documents
Hi ha un segon canvi, menys visible i més profund. Les empreses no volen continuar pagant indefinidament perquè algú els digui què han de fer. Necessiten que els ajudin a fer-ho.
No n’hi ha prou amb lliurar un Excel amb 150 controls. Cal saber qui és responsable de cadascú, quan ho ha d’executar, quina evidència demostra que s’ha complert, quines incidències hi ha obertes i quin és el risc residual real.
No n’hi ha prou amb redactar una política. Cal controlar-ne les versions, distribuir-la, recollir acceptacions, revisar-ne la vigència i poder demostrar qui la coneixia i des de quan.
No n’hi ha prou d’identificar un risc. Cal gestionar-ho.
Durant anys hem construït el compliment amb documents: polítiques, procediments, matrius, informes, correus i carpetes compartides. El que ve és convertir tot això en processos estructurats i traçables, amb persones, controls i evidències connectats. La IA accelera aquesta transició perquè automatitza també bona part del treball intel·lectual que envoltava aquests processos.
Escric això des del costat del programari, així que convé llegir-lo amb aquest biaix al cap. Però la combinació que funciona no és programari en comptes de consultor. És IA + metodologia + programari + criteri professional. La IA analitza. El programari executa, automatitza i deixa evidència. I el professional aporta allò més difícil d’automatitzar: context, experiència, criteri i responsabilitat.
L’amenaça que cal mirar de front
Seria ingenu negar-la. Si una empresa pot interpretar una norma amb ajuda d’IA i gestionar-ne els controls amb una eina, part de la feina que avui encarrega fora ho farà internament. Algunes consultores perdran feina així, no per manca de qualitat, sinó perquè part del que venien ha deixat de ser escàs.
Però hi ha coses que el client no pot resoldre sol. La IA es pot equivocar en interpretar normes i presentar respostes incorrectes amb seguretat aparent. Algú ha de revisar allò que produeix, adaptar-ho a la realitat de l’organització i assumir la responsabilitat professional de l’assessorament davant d’un regulador, un jutge o un consell d’administració.
Aquest paper no desapareix. Es torna més valuós.
Què canvia a la pràctica?
Vista així, la IA pot ser una enorme oportunitat per a les consultores, sempre que canviïn la manera de prestar el servei i no només la velocitat a què treballen.
Una consultora que avui necessita deu persones per atendre determinat volum de clients en pot atendre molts més amb el mateix equip. Pot automatitzar allò repetitiu, reutilitzar coneixement i estandarditzar la seva metodologia.
Però aquí apareix una paradoxa. Si segueix cobrant per hores, fer la mateixa feina a la meitat de temps significa facturar la meitat. L’eficiència només es converteix en rendibilitat si evoluciona també el model:
De projectes puntuals a serveis recurrents. La consultora opera el sistema de compliment del client de manera contínua, en lloc de lliurar-li una foto anual. D´hores a abast. Es cobra pel perímetre gestionat, servei i resultat, no pel temps dedicat. De revisions periòdiques a supervisió continuada. Les evidències estan al dia durant tot l?any, no només quan s?acosta una auditoria. De produir a validar. La tecnologia produeix una part creixent de la feina i el consultor revisa, interpreta i aporta criteri. Això allibera temps per al que el client realment necessita un professional: entendre la seva organització, interpretar situacions complexes i ajudar-lo a prendre decisions.
El videoclub és un exemple del passat que ens ajuda a veure el futur…
Un exemple de disrupció i resistència a acceptar una nova realitat va ser el de Blockbuster. Mentre la cadena de videoclubs cobrava per cada lloguer i pels retards a la devolució, Netflix impulsava una subscripció mensual: una relació recurrent amb el client, primer amb DVD per correu i després amb streaming. Blockbuster va acabar reaccionant, però no va aconseguir adaptar el seu negoci a temps i es va declarar en fallida el 2010. A la consultoria, el paral·lelisme és clar: passar de facturar cada hora de feina a cobrar per un servei continu de compliment. No n’hi ha prou amb incorporar tecnologia; cal revisar què es ven i com es cobra. El perill és aferrar-se al model que va fer rendible el negoci mentre el client descobreix una manera més còmoda i útil de resoldre la seva necessitat.
Què pot fer una consultora a partir de demà?
Res d’això no exigeix transformar una consultora de cop. Exigeix començar.
Auditar la seva feina. Revisar els darrers deu projectes i separar les hores dedicades a redacció, cerca, recopilació i format de les dedicades a anàlisi i criteri. Les primeres són les que més es comprimiran. Convé saber quant pesen a la facturació abans que ho descobreixi el client.
Usar la IA diàriament, amb regles. Que l’equip la incorpori al treball real, amb protocols clars de verificació, seguretat i confidencialitat: quina informació es pot tractar, amb quines eines i amb quines condicions. Una consultora que no la fa servir no podrà assessorar els seus clients sobre ella.
Convertir el coneixement en actius. Empaquetar la metodologia a biblioteques de controls, plantilles, procediments i criteris reutilitzables. El que avui viu al capdavant de tres socis s’hauria de poder aplicar de manera consistent a cinquanta clients.
Operar els clients des d’una plataforma. No cal desenvolupar programari propi. Es pot escollir una eina i convertir-la en part del servei, de manera que la feina de la consultora quedi en un sistema viu i no repartit entre documents, Excels i carpetes.
Pilotar un servei recurrent. Proposar a dos o tres clients una quota fixa per gestionar determinats àmbits del seu compliment de manera contínua. És una manera d aprendre a fixar preus sense dependre de les hores abans de transformar tot el model.
Especialitzar-se. El criteri val més on la regulació és nova, complexa o sectorial: NIS2, DORA, el Reglament d’IA, compliance penal o els sistemes interns d’informació. El coneixement genèric serà cada cop més accessible; l’especialitzat i aplicat a un context concret és molt més difícil de substituir.
Repensar com aprenen els júnior.
Durant anys s’han format produint documents, investigant i fent tasques que ara la IA accelera enormement. Si desapareix aquesta part del treball, caldrà construir el criteri d’una altra manera: revisar, contrastar, participar abans en projectes i treballar amb professionals experimentats. Si el sector no ho resol, d’aquí a deu anys li faltaran els sènior que avui dóna per fets.
El veritable risc
La tecnologia canvia molt de pressa. Els models de negoci, molt més a poc a poc. Vet aquí el perill.
Seguir creient que una plantilla més gran vol dir necessàriament una consultora millor. Seguir mesurant el negoci en hores facturables. Seguir lliurant documents quan el client necessita processos. Seguir venent coneixement com si l’accés al coneixement continués sent escàs.
La IA no farà desaparèixer la consultoria legal ni el compliance, però canviarà profundament quina part del treball té valor. Les consultores que ho entenguin es poden convertir en organitzacions molt més eficients, escalables i rendibles.
Les que intentin protegir el model anterior potser descobreixin que el risc més gran de la intel·ligència artificial mai va ser la intel·ligència artificial. Va ser no veure a temps que la realitat havia canviat.
Si dirigeixes una consultora de compliance i estàs pensant en com fer aquest pas, parlem .
*Article millorat amb el suport d’IA.
